Planoles és citat el 938, quan fou cedit un alou de la villa Planezoles, in valle Petrariense (la Vall de Ribes) al monestir de Sant Joan de les Abadesses. El segle XII el terme de Planoles es trobava repartit entre els senyors del castell de Mataplana i el rei. La part reial del terme era la més poblada i important, i l'any 1370 comptava amb 21 focs. En les centúries posteriors es produí una important davallada de la població (el 1553 comptava només amb 10 famílies), cosa que va propiciar que el segle XVII Planoles formés una sola batllia reial, dintre la sots-vegueria de Ribes, i amb el lloc de Ventolà.
El 1718 Planoles tenia 200 habitants i se separà de Ventolà, de manera que tingué batlle propi. El 1787 el seu cens havia pujat a 252 habitants, i a 508 gairebé 100 anys més tard, el 1877.
El 1718 Planoles tenia 200 habitants i se separà de Ventolà, de manera que tingué batlle propi. El 1787 el seu cens havia pujat a 252 habitants, i a 508 gairebé 100 anys més tard, el 1877.
Tradicionalment la seva economia ha estat basada en l'agricultura i la ramaderia. Malgrat això, a partir de la dècada dels setanta va anar perdent progressivament explotacions agràries i anà especialitzant-se en el turisme, afavorit per la seva bona situació: l'alçada i l'obertura de la vall del Rigat el converteixen en el municipi molt assolellat; la seva topografia planera i accessibilitat a les grans alçades i, sobretot, la bona comunicació tant per carretera com per la via fèrria Barcelona-Puigcerdà. Prova d'aquest canvi és que dels més de 400 habitatges habilitats només 88 són principals, mentre que la resta són cases d'estiueig i de segona residència, renovades, i construïdes de nou.
| < Anterior | Següent > |
|---|